Josep Iglésias del Marquet

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Josep Iglésias del Marquet (Artesa de Lleida, 1932 – Barcelona, 1989) és el nom artístic de Josep Iglésias Olomí, fruit de barrejar el seu primer cognom amb la denominació de la casa pairal on va néixer: Cal Marquet.
El 1951 es trasllada a Barcelona per estudiar la carrera de Dret i s’instal·la al col·legi Major Hispanoamericà “Fray Junípero Serra”, on residirà fins el 1961. És al col·legi major on Iglésias es forma estèticament, des d’allí organitza i dirigeix activitats culturals (cicles de conferències i seminaris sobre literatura, art, política, teatre, música i cinema) d’algunes de les quals dissenya els prospectes i les targetes de difusió i se n’encarrega del servei de premsa.
L’any 1961, després de llicenciar-se en dret i haver cursat el doctorat en lletres i periodisme, marxa a Glasgow com a lector del departament de llengües romàniques de la universitat d’aquella ciutat. Són moments en què, per una banda intenta obrir-se camí en el món del periodisme i, de l’altra, continua amb l’activitat artística lluny de la seva terra. Des de la ciutat escocesa realitza, entre els anys 1962-63, diferents viatges a París fins que, l’any 1964, es trasllada a la ciutat canadenca de Vancouver, on hi residirà prop de dos anys. Finalment l’any 1966, després d’una breu estada a Nova York, retorna a Barcelona carregat d’un bagatge intel·lectual únic, fruit d’un contacte de prop de cinc anys amb altres societats d’arreu del món, en aquells moments a anys llum de la realitat social i cultural existent a l’estat espanyol.
A la capital comtal contrau matrimoni amb Paulina Colomer i es dedica professionalment al periodisme i a la crítica d’art. En aquest sentit, treballa a l’editorial Salvat, al Diario de Barcelona i a La Vanguardia, mitjà, aquest darrer al qual restarà vinculat fins al dia de la seva mort l’any 1989.

 

Anuncis

Posted 17 Juny 2010 by iglesiasdelmarquet in Uncategorized

PINTURA (1953-1962)

Josep Iglésias del Marquet es comença a interessar per l’art en un moment d’impàs entre la figuració i l’abstracció. Els seus primers treballs (1953-1955) són fruit de la recerca d’un estil personal —amb influències de Picasso, Staël, Klee o Miró— en què desenvolupa una obra molt estilitzada, amb formes geomètriques planes plenes de color.
Amb l’expansió de l’Informalisme a Catalunya (1957), la seva obra pictòrica presenta una clara tendència cap a l’esquematització i la simplicitat, fet que comportarà l’eliminació progressiva de qualsevol element sobrant. No serà, però, fins als anys 1958-59 quan trobarà una fórmula artística pròpia, on la realitat es representa a partir d’una abstracció geomètrica que conceptualitza el paisatge fins a reduir-lo a la seva mínima expressió: signes i línies sobre un plànol.

Posted 17 Juny 2010 by iglesiasdelmarquet in General

COLLAGE (1962-1971)

Cap a finals de l’any 1961, Iglésias del Marquet marxa a Glasgow. A la ciutat escocesa assisteix a una profunda transformació estètica i, des de diferents fronts, descobreix el New Dada, el Pop Art i el Nou Realisme, moviments artístics que qüestionaven directament l’Informalisme. Una de les eines utilitzades per aquest replantejament era el collage.
Malgrat que, inicialment, aquesta tècnica s’integra com un element més de la pintura, tardarà ben poc a adquirir independència absoluta i convertir-se en un instrument referencial per plasmar les seves experiències i els seus orígens.
A partir del 1963 s’endinsa de ple en el Pop Art, moviment que, no cal oblidar-ho, va néixer a la Gran Bretanya. A partir de l’extracció d’elements de la seva realitat més quotidiana, els collages d’Iglésias del Marquet es converteixen en retrats sociològics i cròniques vivencials del món que l’envolta, un món immers en una societat completament diferent de la que ell coneixia. Els seus collages, eminentment comunicatius, se situen a la frontera entre la literatura i la pintura, a un pas de la futura poesia visual.

Posted 17 Juny 2010 by iglesiasdelmarquet in General

POEGRAFIES (1972-1983)

Als inicis de la dècada dels setanta, una nova poesia es manifesta com a alternativa de futur a tota la poesia en vers. Existeix una consciència de canvi en un període que coincideix,  políticament, amb el final de la Dictadura franquista i, artísticament, amb l’activisme de l’art conceptual. En aquest context, Iglésias del Marquet esdevindrà una de les figures que  aniran indefectiblement lligades a la poesia visual i la poesia concreta, juntament amb Guillem Viladot i Joan Brossa.
Les seves poesies visuals, que ell anomena “Poegrafies”, són construccions fetes a partir del collage amb imatges ja existents que, malgrat contenir per si soles un significat determinat, ell reelabora fins a donar-n’hi un de nou.

Posted 17 Juny 2010 by iglesiasdelmarquet in General

PINTURES I COLLAGE MÍNIMS (1984-1989)

En un marc de crisi general de les avantguardes, la poesia experimental perdrà la funció capdavantera i el gruix de poetes concrets i visuals abandonaran la seva pràctica. És un moment en què l’activitat com a crític d’art i periodista d’Iglésias del Marquet pren embranzida, i comporta la seva desaparició progressiva de l’escena poètica i artística.
Des de la privacitat del seu gabinet, Iglésias del Marquet realitza noves obres. Collages que creen construccions i escenaris imaginaris, treballs i fotografies als quals afegeix, a la manera de Max Ernst, repeticions i seriacions de la imatge que generen percepcions insòlites i enigmàtiques. Cap al final de la seva vida treballa, d’una banda, en una sèrie de collages minimalistes, fets amb fragments de sobres, trossos de cel•lofana, o paper d’embalar, que s’endinsen de ple en l’art pobre; i, de l’altra, en una mena de pintura existencial, on la mort en  forma de creu esdevé la protagonista.

Posted 17 Juny 2010 by iglesiasdelmarquet in General